El “banc expropiat”, una okupació a càmera lenta
23 ag., 2016

Els activistes van esperar més de 72 hores a donar a conèixer el local que havien pres per evitar un desnonament exprés

Alfonso L. Congostrina-Barcelona-El Pais (19 agost 2016)

Tot just dos mesos després de trepitjar per última vegada el Banc Expropiat, el moviment okupa ha tornat a prendre una altra antiga sucursal bancària a tot just 50 metres de l’anterior immoble. El van comunicar dimecres passat, en plenes festes del barri barceloní de Gràcia, i un cop transcorregudes les 72 hores durant les quals es podria haver practicat un desnonament exprés. L’Ajuntament de Barcelona s’ha desentès de l’assumpte, provocant dures crítiques de l’oposició, i el propietari haurà de denunciar l’okupació per recuperar el seu immoble. La nova acció del col·lectiu okupa ha provocat que altres propietaris del barri hagin decidit tapiar els seus immobles davant el temor que siguin presos.

Els okupes de l’anomenat Banc Expropiat van ser desallotjats del 181 de la Travessera de Gràcia de Barcelona el passat 23 de maig. Havien accedit en 2011 a aquest antic local de Caixa Catalunya i l’havien convertit no només en el seu habitatge, sinó en un centre on realitzaven activitats socials i culturals. Aquest espai, però, estava amenaçat per una ordre de desallotjament, per la qual cosa l’exalcalde Xavier Trias va acordar a principis de 2015 assumir el cost del lloguer. L’objectiu era evitar un nou Can Vies, un centre autogestionat de Sants on el desallotjament es va veure frustrat i va posar al govern de Trias contra les cordes.

L’actual alcaldessa, Ada Colau, va decidir no renovar aquest contracte que buscava comprar la pau social i el passat 23 de maig els Mossos van desallotjar el local de Gràcia. Llavors tot va canviar. El barri va ser l’escenari d’una batalla campal entre els activistes i els Mossos fins al 7 de juny, quan va començar una treva que es va trencar la setmana passada al okupar un nou immoble a escassos 50 metres del primer local blindat.

Durant els altercats hi va haver veïns que van donar suport al col·lectiu, però altres no ho van fer i fins i tot van denunciar les destrosses que havien patit diversos comerços. Alguns propietaris fins i tot van decidir protegir els seus immobles davant possibles okupacions, ja que estaven convençuts que si els activistes no tornaven a prendre el immoble buscarien un altre local. De fet, cinc activistes van tornar a fer-se amb el Banc Expropiat el 4 de juny, però només van poder quedar-s’hi nou hores. Els propietaris d’una antiga sucursal de la plaça de Nord de Gràcia, per exemple, van témer per la seva local i el van tapiar. Aquesta febre per tancar a pany i clau no es va quedar al barri i es va estendre a altres zones de la ciutat. A principis de juny el moviment okupa de Sants va fer públic un mapa de les oficines bancàries abandonades i que podrien ser objecte d’okupació.

Joan Carles Parra és comercial de STM Seguretat Integrada, una empresa especialitzada a les portes antiokupes. “La majoria dels nostres clients són particulars que han rebut un pis en herència o han aconseguit fer fora okupes dels seus habitatges i no volen que es tornin a instal·lar”, explica. Parra assegura que per als habitatges, la solució més viable és la col·locació de les portes cuirassades que se superposen sobre l’original. “En els negocis és una mica diferent, no només cal col·locar aquest tipus de portes sinó reforços i tancaments … Hi ha propietaris que consideren que és molt més barat tapiar amb totxos els locals”, informa. Parra afirma que el negoci està en alça: “Jo com a treballador ho trobo molt positiu per la meva empresa, però com a ciutadà considero que la situació és molt greu”.

Dimecres passat a la nit els okupes del Banc Expropiat van anunciar que havien accedit a un nou local, ubicat a 50 m del primer. Una antiga sucursal Caixa Penedès els propietaris no havien tapiat, ni l’havien salvaguardat dels okupes. Els activistes van accedir divendres passat però van esperar a comunicar-ho al fet que transcorreguessin més de 72 hores per evitar el desnonament exprés. Per això no ho van comunicar fins al dimecres. En paraules de l’advocat expert en desnonaments, Xavier Prats, el col·lectiu va evitar el “desnonament en calent”. “Ara el propietari té l’opció de denunciar l’okupació, ja sigui pel procediment civil o penal, però els okupes saben que el jutge trigarà a ordenar el desnonament”, afirma el lletrat.

El resultat va ser que el passat dijous un comercial d’una immobiliària es va dirigir al local i fins i tot va trucar a un manyà perquè canviés el pany, però l’operari que va acudir-hi es va negar a fer-ho sense tenir una ordre jucidial. El PAÍS ha contactat amb el comercial, que ha assegurat desconèixer si el propietari havia interposat avui la denúncia o no. “L’actuació del comercial i el manyà no poden constituir cap tipus d’il·lícit perquè en realitat no van obrir la porta. Si haguessin canviat el pany i els okupes haguessin denunciat a tots dos per coaccions dependria molt de la interpretació que realitzés el jutge que instruís la denúncia. S’haguessin buscat un problema de totes formes “, assegura Prats.

Els activistes del Banc Expropiat han fet pública una fotografia del comercial de la immobiliària en les xarxes socials denunciant que “va intentar desallotjar il·legalment el nou espai okupat … Volia canviar el pany de la porta, obviant que legalment no pot fer-ho si un jutge no autoritza el desallotjament de l’espai “. L’individu al veure’s retratat ha afirmat que “a partir d’aquest mateix moment” es mantindrà totalment al marge de la okupació.

Prats Advocats
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.