En els casos de ruptura matrimonial, situacions generalment traumàtiques i amb molts interessos pel mig -béns, fills … – la millor decisió per evitar mals majors és posar-se en mans d’un advocat expert. Hi ha massa interessos en joc i, sobretot, sentiments a flor de pell com per deixar-ho tot a la casualitat o un acord privat entre les parts que, segurament, no es complirà.

Què podem fer en cas de divorci?

Malauradament les ruptures matrimonials, traumàtiques o no, són una constant en la nostra societat arribant a ser habituals. En aquests moments d’incertesa i inseguretat és normal que ens assaltin preguntes com quina opció escollir per a la ruptura, que passarà amb els béns en comú, la custòdia dels nens, com em costarà el procés de divorci, etc …
Molts dubtes, poques respostes i per davant un panorama vital i econòmic diferent i desconegut. Davant d’una situació com aquesta, la millor opció és comptar amb la col·laboració d’un professional de l’advocacia, com el conjunt de professionals de Prats Advocats, despatx especialitzat en divorcis i guarda i custòdia i que compta en el seu equip amb membres associats a la Societat catalana d’Advocats de Família. En aquests casos, el primer que procedeix, almenys aquesta és la pràctica habitual en el nostre despatx, és valorar bé la situació i buscar una reflexió serena amb la persona o persones afectades i explicar-los el que suposa un divorci. Si passat aquest punt no hi ha altra solució que l’inici d’un tràmit de divorci procedim a ajudar-lo perquè aquest gran canvi sigui el més afable possible.

Tothom es pot divorciar?

Encara que pugui semblar una pregunta fora de lloc, per poder divorciar-se és necessari estar casat legalment, ja sigui per l’església o pel civil. Una circumstància a tenir en compte ja que cada vegada són més comuns les parelles que no estan casades, però que tenen fills o estan inscrites com a parelles de fet.
També cal tenir en compte que des de l’any 2005 els requisits per divorciar són més flexibles. Un procés de divorci es pot iniciar a partir dels tres mesos d’estar casat. En l’actualitat, no cal argumentar cap tipus de causa per procedir al divorci. Finalment, no cal passar per la separació per divorciar-se. Abans de la reforma de 2005 el procés de divorci venia precedit de la separació -que no es podia dur a terme fins a l’any de casat- i es devia estar un altre any separat per iniciar el divorci.

Què passa quan la parella no està casada?

Com ja hem comentat, cada vegada són més les parelles que comparteixen una vida en comú sense establir cap vincle legal entre elles. Com a la resta de parelles, la relació pot arribar a trencar-se, per diferents i variats motius. En el supòsit de no tenir fills, però estar inscrits com a parella de fet en algun ajuntament, el més comú és comunicar-ho al consistori on s’ha tramitat i ells procediran a donar la baixa. Com en altres situacions de caràcter administratiu, comptar amb la col·laboració d’un despatx d’advocats com Prats Advocats us aportarà seguretat, tranquil·litat i comoditat en la tramitació d’aquestes gestions.
En el cas de tenir fills en comú és necessari obrir un procés de guàrdia i custòdia o regulació de les relacions parentals.

Processos de mutu acord

En un procés de divorci es poden escollir dues vies, la de mutu acord o la contenciosa. Tots dos acabaran al jutjat, encara que amb diferents processos. Sense cap dubte, la millor opció per a la parella que se separa, amb o sense fills, és el mutu acord. Si s’arriba al contenciós és perquè hi ha un desacord substancial entre les parts, el que implica problemes, un llarg procés, alts costos de tramitació i una forta càrrega emocional que afecta de per vida la relació entre l’exparella.
El mutu acord és un contracte -conveni regulador- entre els cònjuges mitjançant el qual es pacten els efectes de la ruptura de la relació i es planifica l’escenari futur (custòdia, aliments, ús del domicili, etc …). Fet i fet, és “un vestit fet a mida” en el qual es pot pactar tot el que es requereixi, evidentment sota l’assessorament i supervisió d’un advocat.
A Prats Advocats en aquests casos la tramitació habitual és, un cop escoltades les peticions dels clients, realitzar un esborrany del conveni, que revisarem amb els cònjuges i explicarem amb detall. Un cop aclarit tot i signat, el presentarem al jutjat amb el procurador. El jutjat ens cridarà per ratificar davant del jutge. Un cop signat davant del jutge, si hi ha fills menors el conveni passarà al fiscal per revisar-lo, i si tot és correcte, el jutge ha de dictar la sentència declare el divorci, si estaven casats, o homologant el conveni de guarda i custòdia, en cas de no estar-ho. És un procediment relativament ràpid, sense enfrontaments ni tensions innecessàries i més econòmic al realitzar-se amb un mateix advocat i un procurador per als dos. També té molts avantatges fiscals i econòmiques quan hi ha un pis a mitges entre la parella i s’acorda que l’hi quedi un d’ells.
El procediment contenciós és utilitzat, almenys a Prats Advocats, en els casos més extrems, com quan un dels membres de la parella no accepta la ruptura de la relació i es nega a signar qualsevol document que signifiqui el trencament definitiu de la relació.
Una altra casuística tipus per arribar al contenciós, i que el jutge posi les coses al seu lloc, es produeix quan un dels membres té unes pretensions fora de lloc, exigeix la custòdia exclusiva, o no vol pagar pensió. En el cas que un dels membres de la parella es trobi en parador desconegut també serà obligat a arribar al contenciós per acabar aconseguint el divorci.

Principals aspectes a regular en cas de divorci

La llista és llarga i donaria per escriure més d’un article referent a això. No obstant això, cal regular, en cas que existeixin, la custòdia dels nens, que pot ser exclusiva o compartida. Si és exclusiva caldrà regular la pensió de manutenció a pagar per la persona que no estigui al càrrec del nen. També s’haurà de regular i establir qui usarà el domicili familiar després del divorci i qui pagarà les despeses de l’habitatge. Finalment si el divorci o el matrimoni ha suposat algun desequilibri per als membres de la parella poden establir compensacions econòmiques o prestacions compensatòries.
Segons les estadístiques actualment el 50% de les parelles que es casen no arriben als 10 anys de convivència en comú i a partir dels 20 anys de matrimoni només continuen un 24% de matrimonis.