| LLEIDA | Diari Segre 14.05.18 Josep Grau

L’anunci del ministre d’Interior al respecte d’un augment de les penes per injúries a twitter desconcerta l’advocacia lleidatana, que ho veu innecessari | | Les detencions per aquesta causa no són noves: fa dos anys ja hi va haver una a Lleida.

Els aberrants comentaris abocats a les xarxes socials, sobretot a twitter, arran de l’assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó van portar al ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, a anunciar dimecres passat penes més dures per injúries i calúmnies a internet. Aquest mateix dimecres corria per les xarxes el logotip de twitter – el cèlebre ocellet blau sobre fons blanc, o blanc sobre fons blau -amb una boina basca sobre la paraula Tweta. Va ser un dels muntatges d’aquest tipus que es van veure per donar a entendre el mateix missatge que es desprèn de la il·lustració que reproduïm en aquesta pàgina.

Això va donar ales dijous a tres dels quatre diaris de Madrid, els més pròxims al PP. Un va obrir amb una portada monotemàtica que mostrava una arrova – símbol dels twitters – que es transformava en la boca d’una serp. La metàfora animal va agradar a alguns dels més conspicus columnistes d’aquests tres diaris. Un titulava ” La jauria” i acusava els trolls d’assetjar pensadors de dretes; altre titulava Internet bàrbar; altre veia a twitter odi perrofláutic.

Només un dels 4 diaris de Madrid, el menys proper al PP, s’allunyava d’aquesta aparent criminalització de twitter i titulava: El jutge constata el finançament il·legal del PP. Un tema que no apareixia en cap de les altres tres portades. Immediatament s’informava a tot Espanya de les primeres detencions per injúries a la xarxa: un jove que animava a matar polítics a twitter, un altre que havia penjat una cançó amb aquest missatge a youtube … Res d’això és nou. Fa temps que s’atura per aquest motivo. Un lleidatà va ser arrestat el 2012 per animar insultar la delegada del Govern a Madrid, Cristina Cifuentes, i ha estat condemnat a pagar 1.300 euros i a tancar el seu compte a twitter. Les injúries i calúmnies es persegueixen en les xarxes socials com a tot arreu. Per això, la proposta del Govern ha desconcertat als advocats de Lleida consultats per Segre. La majoria veuen innecessari endurir les penes. Aquestes són les seves respostes:

1. És suficient l’actual legislació per perseguir les injúries i les calúmnies a les xarxes socials?
2. Augmentar les penes que s’imposen per aquests delictes pot posar en perill la llibertat d’expressió?
3. No perseguir suficient pot posar en perill la intimitat i la seguretat donada la dificultat de controlar les xarxes?
4. Es legisla en funció dels titulars dels diaris arran de l’assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó?

Simeó Miquel ( Degà Col · legi de l’Advocacia de Lleida )

«Legislar a cop de diari és una excusa»

1. Penso que és suficient .
2. Són i han de seguir sent els tribunals els que han de preservar la llibertat d’expressió . Pot passar que certes campanyes apocalíptiques dels poders públics creïn un sentiment de temor que coarti la espontaneïtat i facin veure risc de càstig on no n’hi ha .
3. Els escàndols sobre l’accés a dades telemàtics per part de certs governs em indueixen a creure que és més fàcil del que sembla localitzar de acabats missatges i identificar els autors .
4. La legislació a cop de diari és una excusa per justificar la manca d’esforç per extreure totes les possibilitats de la legislació vigent .

Laura Buetas ( Advocada )

«No es pot legislar per fets concrets»

1. Considero que no és necessària cap reforma legislativa .
2. Si s’augmenten les penes per injúries i calúmnies, tot i que no haurien d’afectar directament a la llibertat d’ expressió, sí que és cert que és una forma de convertir l’estat de dret en un estat policial, més propi de règims autoritaris .
3. Entenc que ja existeixen mecanismes per poder controlar el que es diu a les xarxes socials i que el marc legal és suficient per a la perseguibilitat d’aquest tipus d’infraccions.
4. Estic absolutament d’acord que el legislador no pot actuar arran d’uns fets concrets ni de bon tros a cop de titulars.

Xavier Prats ( Advocat )

«Les xarxes han de ser més transparents»

1. Estic convençut que és suficient.
2. No crec que sigui convenient augmentar les penes i implantar la por a la societat a expressar-se lliurement.
3. El problema de perseguir no soluciona augmentant les penes. Tenim que buscar que les xarxes socials siguin més transparents i siguin més fàcil identificar-ne els usuaris .
4. És cert que de vegades s’intenta calmar la situació o l’opinió pública a base de noves lleis exprés. No crec que ara es corri perill, ja que la legislació actual de les calúmnies és suficient. Sembla que les persones que s’han excedit ja han estat identificats i posades davant del jutge.

Pau Simarro (Advocat

«El tot s’hi val provoca incontinència verbal»

1. El Codi Penal regula suficientment les injúries i calúmnies, però caldria emprendre les actuacions de persecució de les accions delictives utilitzant eines adequades a les característiques del mitjà utilitzat.
2. Augmentar les penes no ha de posar en risc la llibertat d’expressió.
3. La idea que tot val perquè ho podem fer d’amagat, al meu criteri, ens està portant a una progressiva incontinència verbal.
4. Un assassinat excedeix amb molt d’un titular de premsa, és una clara senyal d’alarma que ens ha de fer pensar que, potser, la nostra societat està emmalaltint.

Dani Ibars ( Advocat i professor de dret penal a la UdL )

«Cal prevenir sobre l’ús de la xarxa»

1. Clarament sí.
2. No té sentit augmentar la pena d’un delicte pel fet que es cometi en un determinat mitjà. L’important no és tant augmentar la sanció penal comoprevenir al ciutadà de les conseqüències dels seus actes a la xarxa.
3. Una cosa és que exigim la ràpida intervenció de la policia per detenir els responsables dels comentaris i una altra molt diferent que per decret aquests fets hagin de ser castigats més severament.
4. Clarament. El que ha passat en aquest cas no ha de servir per a res més que per demostrar la diligència policial i judicial a la detenció dels presumptes autors del fet delictiu.

Francesc Sapena ( Advocat i professor honorari a la UdL )

«El Codi no limita la llibertat d’expressió»

1. Sí. Les xarxes socials no són més que una plaça pública en la qual es poden expressar opinions però també cometre delictes tots ells ja contemplats per la llei.
2. El Codi Penal no limita la llibertat d’expressió i en les xarxes es poden cometre gairebé tots els delictes que preveu la legislació.
3. La llei permet perseguir de forma pública la majoria de delictes i de forma privada (mitjançant denúncia dels afectats) les injúries i calúmnies.