Quan parlem de la tinença o el consum de substàncies estupefaents, hi ha molts mites i confusions legals. Una de les preguntes més freqüents que ens arriba al despatx és si el fet de reunir-se amb amics per consumir és automàticament constitutiu de delicte.

La resposta jurídica és clara: depèn dels detalls.

A l’estat espanyol, el Codi Penal castiga el tràfic, la promoció o el fons que afavoreixi el consum il·legal de drogues (article 368). No obstant això, els tribunals han anat perfilant una excepció clau coneguda com la doctrina del consum compartit.

Què és el consum compartit i quan és legal?

El consum compartit implica que un grup de persones es reuneix per consumir substàncies sense cap intenció de traficar ni de comercialitzar amb elles. Perquè la justícia consideri que aquesta conducta no és delicte (ja que no hi ha risc de difusió a terceres persones), s’han de complir estrictament de manera simultània un conjunt de requisits:

• Consumidors habituals: Tots els membres del grup han de ser consumidors de la substància abans de la reunió. No es pot tractar d’iniciar algú en el consum.

• Lloc tancat i privat: L’acte s’ha de dur a terme en un espai privat, tancat i completament ocult a la vista del públic (per exemple, un domicili particular). El consum en la via pública mai està emparat per aquesta doctrina i comporta sancions administratives greus.

• Grup determinat i reduït: Les persones han d’estar plenament identificades i ser conegudes entre si. No pot ser un grup obert on qualsevol pugui entrar o afegir-se.

• Quantitat mínima o petita: La quantitat de substància ha d’estar limitada estrictament a la quota que correspon a cada assistent per a aquesta sessió concreta.

• Consum immediat: La droga s’ha d’adquirir per ser consumida en aquell mateix moment, de manera que no es generi un emmagatzematge que pugui aixecar sospites de distribució posterior.

El perill de no complir els requisits

Si falla un sol d’aquests elements, la línia que separa una reunió privada d’un delicte contra la salut pública es difumina ràpidament.

Atenció: Si la policia intervé una reunió on hi ha una quantitat de substància que supera el que es considera “consum immediat”, o on hi ha persones que no són consumidores habituals, la situació pot derivar en una acusació penal per tràfic de drogues, la qual comporta penes de presó i multes econòmiques molt elevades.

A més, cal recordar que, encara que una conducta no es consideri delicte penal, el consum o la tinença de drogues en espais o transports públics està sancionat per via administrativa a través de la coneguda “Llei Mordaça”, amb multes que comencen en els 601 euros.

En dret penal, els detalls importen

Cada cas té les seves pròpies circumstàncies, la forma en què es va fer l’escorcoll, com es va organitzar la recollida dels diners o com es va adquirir la substància. Una acusació per salut pública pot canviar radicalment segons com es plantegi la defensa tècnica des del primer minut.

Si tu o algú del teu entorn us heu trobat en una situació similar o teniu dubtes sobre una intervenció policial, recordeu que disposar d’un assessorament penal especialitzat és vital.

Poseu-vos en contacte amb el nostre despatx per analitzar el vostre cas de manera totalment confidencial.