El passat 27 de gener, van arribar bones notícies per als cosnumidors amb préstecs hipotecaris des del Tribunal Suprem al dictaminar que les despeses de taxació, quan no sigui aplicable la Llei 5/2019 de 15 de març, incumbeixen a banc i no al consumidor. A efectes pràctics, aquesta sentència permetrà als consumidors reclamar la restitució de totes les despeses pagades en concepte de registre de la propietat, gestoria i taxació, així com la meitat de les despeses notarials. A Prats Advocats, especialistes en dret bancari, estudiarem el vostre cas sense compromís i us ajudarem en la reclamació.
Una sentència de Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem ha resolt sobre els efectes econòmics de la declaració de nul·litat de la clàusula de despeses dels préstecs hipotecaris entre bancs i consumidors. L’alt tribunal dictamina que les despeses de taxació, quan no sigui aplicable la Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, incumbeixen el banc i no a consumidor.
D’aquesta manera, queden resoltes per la Sala Civil totes les conseqüències de la nul·litat de les clàusules que imposen als consumidors les despeses de formalització del préstec hipotecari. En aquest sentit, és important destacar que aquesta resolució només és aplicable als préstecs signats abans de 2019 ja que en la Llei de Crèdit Immobiliari aprovada fa dos anys sí s’estableix que la taxació ha d’abonar-la el prestatari, és a dir, el consumidor.
Sense cap mena de dubtes una molt bona notícia per als consumidors que tinguin préstecs hipotecaris, anteriors a la data indicada, ja que amb aquesta sentència queden resoltes per la Sala Civil totes les conseqüències de la nul·litat de les clàusules que imposen als consumidors les despeses de formalització del préstec hipotecari obtenint així el dret a la restitució de totes les despeses pagades en concepte de registre de la propietat, gestoria i taxació, així com de la meitat de les despeses notarials. D’aquesta manera, només anirà a càrrec dels consumidors l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats, en el qual les normes tributàries estableixen que el principal subjecte passiu és el prestatari.
Aquesta sentència, 25/2021 de 27 de gener va en la línia i és coherent amb el que va dictaminar fa uns mesos el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que considerava a aquesta clàusula com abusiva.
L’Alt Tribunal considera que la taxació ha de formar part de les despeses de gestoria i, per tant i d’acord amb la jurisprudència, s’ha de fer càrrec el prestador, és a dir els bancs. Les anomenades despeses de taxació són el cost de la taxació de la finca sobre la qual es pretén constituir la garantia hipotecària. Tot i que la taxació no constitueix, pròpiament, un requisit de validesa de la hipoteca, la llei requereix per a l’execució judicial directa de la hipoteca, entre d’altres requisits que en l’escriptura de constitució de la hipoteca es determini el preu en què els interessats taxen la finca o bé hipotecat, perquè serveixi de tipus en la subhasta, que no podrà ser inferior, en cap cas, a el 75 per cent de la valor assenyalat en la taxació.
A Prats Advocats, despatx d’advocats lleidatà especialitzat en dret bancari i amb un alt percentatge d’èxits, us acompanyarem i ajudarem en tot el procés de reclamació davant vostre banc. Truca’ns, estudiarem el teu cas sense compromís. Recupera el que és teu.