Malauradament, aquests darrers anys l’okupació d’habitatges a Lleida és una constant que es repeteix amb massa freqüència i que, de vegades, genera greus problemes de convivència i d’habitabilitat per al conjunt de l’immoble. Malauradament, un bon exemple el trobem la setmana passada quan l’okupant d’un pis situat al carrer Sant Ruf va provocar un incendi, que va obligar a desallotjar trenta veïns de l’edifici.
Sens dubte, l’okupació d’habitatges és un problema complex i de difícil solució. Cal destacar que la major part de les okupacions de pisos són realitzades per grups organitzats que després es dediquen a rellogar els habitatges a famílies necessitades. La gran majoria dels pisos okupats són propietat d’entitats financeres (ara menys en reduir-se signifcativament el parc d’habitatges en possessió d’entitats financeres), encara que també es produeixen aquest tipus d’assalts en pisos de propietaris particulars.
Diumenge passat el diari Segre va dedicar una de les seves pàgines a analitzar aquesta situació comptant amb la col·laboració de Xavier Prats, director de Prats Advocats i director comercial de Finques Prats. Per a l’advocat lleidatà, especialitzat en dret immobiliari, una de les principals raons d’aquest problema no rau tant en les persones que okupen els pisos, algunes realment amb situacions vitals d’extrema necessitat, sinó en la manca real de construcció d’habitatges socials, protegits o subvencionats per part de les administracions, locals, autonòmiques i estatals. Des de fa temps, les administracions han abandonat el seu deure de promoure aquest tipus d’habitatges, com sempre s’havia fet, ja sigui en règim de lloguer o venda.
Un dels principals problemes a l’hora de recuperar un pis okupat rau, com manifesta Xavier Prats, en una normativa molt garantista per a les famílies vulnerables o necessitades de protecció. Tot i que, en la immensa majoria dels casos es recuperen els pisos el procés és molt llarg. Xavier Prats ens comenta en la seva col·laboració amb el diari Segre que la mitjana és d’uns vuit mesos; alguns s’allarguen més com en el cas d’una parella de veïns de Lleida, representada per Prats Advocats, que recuperò un àtic que els havien okupat a la Pineda després d’una batalla judicial de dos anys.
Davant d’una okupació, Xavier Prats, director del despatx d’advocats Prats Advocats, aconsella, en primera instància, constatar quant de temps porten els okupes al pis. Un aspecte que cal tenir molt en compte ja que si podem demostrar que porten menys de 24 hores a l’habitatge el desallotjament pot ser autoritzat pel jutge d’una manera pràcticament immediata.
Un cop detectat el problema, la mediació amb els okupadors del pis es presenta com una de les millors opcions per recuperar el pis, atesa la lentitud del procés judicial. En cas que la mediació no arribi a bon port, el següent pas serà presentar una denúncia; en aquest punt, l’okupa té 10 dies per acreditar que té permís per ser a aquesta casa, altrament s’inicia el procediment judicial. Un cop iniciat és feina del jutge i la fiscalia investigar els fets, però, lamentablement, aquest és un procés força llarg i costós.
En relació amb l’okupació de pisos, cal assenyalar que la setmana passada el Parlament de Catalunya va aprovar la nova llei catalana antidesnonaments que pren el relleu de l’anul·lada fa un any pel Tribunal Constitucional per un defecte de forma. La nova llei incrementa les obligacions de les grans forquilles davant d’inquilins morosos que acreditin la seva vulnerabilitat econòmica.
En aquest cas, les empreses amb més de 10 pisos o els particulars amb més de 15 estaran obligats a oferir un lloguer social encara que els ocupants de l’habitatge no tinguin contracte perquè hagin okupat l’immoble (l’obligació s’allarga en el temps: cinc anys si el gran propietari és una persona física, set anys, en el cas de persona jurídica, i fins a dotze anys en el cas bancs o un fons d’inversió.
Aquesta nova llei descarta el mecanisme del dret a compensació per a grans propietaris, però promou que, a canvi de frenar desnonaments, les grans forquilles no vinculades a bancs o fons d’inversió podran sol·licitar a la Generalitat que els llogui l’habitatge on viu una família a risc a preu de protecció oficial, quedant-se aquests com a llogaters amb lloguer social. És per això que serà la Generalitat, a través de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, qui assumeixi els lloguers d’aquestes famílies, ja sigui mitjançant ajudes o com a arrendatària d’aquests habitatges.
La nova norma impulsada pel Parlament de Catalunya també contempla l’expropiació de pisos que portin més de dos anys buits de manera injustificada.