VIOLÈNCIA DE GÈNERE Y FAMILIAR

 

La violència de gènere i tot el que implica els maltractes en l’àmbit familiar és un problema que està a l’ordre del dia, fet que queda demostrat tant a nivell estadístic com per la contínua repercussió que aquest tipus de conflictes tenen en l’àmbit social, polític i mediàtic.

Enfrontar-se a una situació d’aquest tipus requereix estar ben informat, tant si ets la víctima que pateix la violència com si ets la persona a la qual es denuncia, doncs les conseqüències personals, familiars, judicials i laborals que es poden derivar són molt importants i poden canviar la vida dels afectats i, a més, el procediment legal que se’n deriva té determinades particularitats que cal conèixer.

 

Dit l’anterior, com s’inicien normalment aquests tipus de procediments? És sempre la víctima la que ha de presentar denúncia o hi ha altre formes en què el Jutjat pot tenir coneixement dels fets?

Doncs existeixen diverses vies per les quals el Jutjat pot acabar tenint coneixement d’uns fets presumptament delictius:

-D’una banda, a través de denúncia presentada per la víctima o qualsevol altra persona del seu entorn que tingui coneixement d’uns fets que puguin ser delictius.

Aquesta denúncia es pot presentar davant de qualsevol comissaria o directament al Jutjat. S’aconsella sempre fer-la amb advocat, ja que, a vegades la víctima, per nervis o por, no detalla tots els fets o es deixa alguns importants i, si no els menciona bé des d’un principi, després es pot posar en dubte la seva veracitat.

És a dir, la denúncia ha de ser la més detallada i ordenada possible, indicant dates, llocs, testimonis, etc.

-D’altra banda, a través d’agents policials. És a dir, que els agents de policia hagin estat requerits per trucada o qualsevol altre mitjà o bé hagin iniciat una actuació o presenciat uns fets delictius i així ho facin constar en atestat policial que comunicaran al Jutjat.

-Finalment, a través d’un comunicat de lesions emès per un professional sanitari. És a dir, la víctima acudeix al metge i, després de constatar-se unes lesions, el mateix metge ho comunica al Jutjat.

 

Per poder-se considerar víctima de violència de gènere cal estar casat o ser parella en el moment de presentar la denúncia?

No. No cal estar casat o ser parella en el moment de presentar-se la denúncia. Es pot presentar després de separar-se o trencar la parella, fins i tot sense haver-hi convivència i, fins i tot, en casos en què no s’ha tingut una parella formal com a tal.

De fet, també es preveuen altres persones que poden acabar sent víctimes indirectes d’uns fets de violència de gènere com ara el supòsit més habitual, els fills, especialment els menors d’edat, siguin en comú o no amb la parella.

 

Es pot presentar una denúncia per violència de gènere sense haver rebut violència física com a tal?

Sí. Es pot presentar tant en supòsits de violència física (Per exemple des d’una simple bufetada o esgarrapades fins a un cop de puny i coses pitjors) com en supòsits de violència psicològica, amenaces, coaccions, agressions contra la llibertat sexual o privació de la llibertat.

Per exemple, entre els supòsits més habituals de violència no física, ens trobaríem: Les amenaces com a tal, siguin verbals o per qualsevol altre via escrita; que, en decidir trencar-se la parella, la víctima rebi infinites trucades o missatges de l’altra part insistint a tornar a ser parella; personar-se reiteradament al domicili de la víctima o al seu treball amb ànims de poder canviar la seva opinió; tracte denigrant o insults reiterats; actituds de control de la vida de la víctima; etc.

 

Es pot donar el cas que s’iniciï un procediment al Jutjat sense que la víctima vulgui denunciar a la seva parella o marit?

Sí. Com hem dit, ens podem trobar el cas que la comunicació dels fets no es faci a través de la mateixa víctima, és a dir, que es faci a través de la policia o d’un comunicat mèdic i que, en atenció a la referida comunicació, el Jutjat incoï un procediment judicial d’ofici, sense que la mateixa víctima estigui d’acord.

En aquest cas, el Ministeri Fiscal, tenint proves com ara un comunicat mèdic o declaració testifical d’agents de policia o terceres persones, podria decidir continuar amb el procediment, tot i que la mateixa víctima manifesti no voler denunciar a la seva parella.

De fet, també pot passar que la víctima presenti denuncia, s’incoï el procediment al Jutjat i, després, tot i que la vulgui retirar, el Fiscal, si té proves, decideixi continuar igualment amb el procediment.

 

Si es presenta denúncia, el denunciat sempre queda detingut amb caràcter immediat?

El denunciat no sempre queda detingut amb caràcter immediat. Dependrà de la gravetat i circumstàncies del delicte. Hi ha casos en què el citen a declarar a comissaria i si no és greu, queda en llibertat i després el citen al Jutjat.

 

En quina situació queda la denunciant després de presentar denúncia si la seva exparella queda en llibertat i hi ha risc que es tornin a produir fets violents?

En presentar la denúncia o iniciar-se el procediment al Jutjat, la víctima (O, fins i tot, el mateix Ministeri Fiscal) poden demanar una ordre de protecció, la qual, si hi ha indicis de comissió del delicte i un risc per a la víctima, s’acordarà i implicarà l’adopció d’una sèrie de mesures cautelars de protecció per a aquesta.

Entre aquestes mesures, trobem les de caràcter penal i les de caràcter civil:

-A nivell penal, les més habituals, són la prohibició d’aproximació a la víctima així com la prohibició de comunicació a aquesta.

-A nivell civil, si hi ha fills o domicili en comú, caldrà decidir sobre l’atribució de l’ús del domicili, sobre la custòdia dels fills i la suspensió del règim de visites, la pensió d’aliments, etc.

Pel que fa a les mesures civils, és important destacar que tenen una vigència de 30 dies de forma que, durant aquest període, es tindrà que presentat el corresponent procediment de família perquè les mateixes quedin en vigor.

 

Si s’acorda una ordre de protecció a favor de la víctima i el denunciat s’apropa o continua enviant missatges, que cal fer?

En cas que s’hagi acordat la prohibició d’aproximació i comunicació (Ja sigui cautelar o definitivament en sentència), el denunciat no podrà apropar-se a la víctima, ni al seu domicili ni treball ni qualsevol lloc on estigui així com tampoc podrà parlar amb la mateixa per cap via, és a dir, ni en persona, ni en telèfon ni per cap xarxa social.

En cas que el denunciat no compleixi amb l’anterior, la víctima podrà trucar a mossos o presentar denuncia per trencament de condemna o mesura cautelar, fet que implicarà la incoació d’un nou procediment contra el denunciat pel delicte de trencament de condemna, el qual es troba regulat a l’art. 468.2 del Codi Penal i pot implicar pena de presó de sis mesos a un any.

 

Què passa si hi ha fills en comú?

Amb la reforma produïda arrel de la Llei Orgànica 8/2021 de protecció de la infància, quan es dona un supòsit de violència i s’incoa un procediment penal, la regla general és que s’acordi la suspensió del règim de visites.

És a dir, amb la reforma, la normativa preveu que quan es dicta una ordre de protecció amb mesures de contingut penal i existeixin indicis que els fills menors han presenciat o sofert amb la violència produïda, el jutge, sigui d’ofici o a instància de part, suspendrà el règim de visites, estància, relació o comunicació amb el pare.

Ara bé, a la mateixa normativa, també s’estipula que el jutge podrà no acordar aquesta suspensió tenint en compte l’interès superior del menor i una prèvia avaluació de la situació de la relació paterno filial.

És a dir, no pot ser sempre automàtica la suspensió del règim de visites sinó que, en tot cas, de no voler aquesta suspensió:

– S’haurà de sol·licitar a instància de part.

– Caldrà estar a l’interès superior del menor.

– També s’haurà de fer una avaluació de la relació paterno filial.

 

Al respecte, s’han dictat diverses sentències que, entre altres aspectes, han tingut en compte punts com ara:

– Si el pare ha tingut interès o no per mantenir relacions amb el fill.

– Si han sigut episodis de violència continus o fets puntuals.

– L’edat del menor.

 

En definitiva, tot i que aquesta reforma ha provocat molta polèmica, no implica que el jutge sempre estigui obligat a suspendre les visites sinó que, en tot cas, implica que aquesta suspensió és la que opera normalment, tret que el jutge, a instància de part, consideri convenient l’existència d’un règim de visites.

 

Aquesta suspensió del règim de visites seria definitiva o implicaria no poder decidir res respecte del teu fill?

No. El fet de suspendre el règim de visites no implica que es perdi la pàtria potestat. La suspensió del règim de visites és una mesura amb caràcter temporal que haurà de revisar-se i, en el seu cas, eliminar-se si les circumstàncies canvien i el fet de retornar les visites entre pare i menor beneficien a aquest últim.

Es pot arribar també a sol·licitar la retirada de la pàtria potestat de l’agressor respecte dels seus fills, però és una mesura molt greu i que ha d’estar molt ben justificada per ser adoptada. Ara bé, igual que en el cas anterior, en cas de retirar-se la pàtria potestat, aquesta també podria acabar sent restituïda si deixen de concórrer les circumstàncies per les quals es va retirar.

 

Què s’ha de fer si ets l’home i tan denunciat?

Doncs igual que en el cas de la dona que denuncia, el millor que pot fer és buscar-se un advocat, ja des d’un bon inici, és a dir, des del mateix moment en què quedes detingut o et truca la policia per anar a declarar.

En qualsevol declaració d’investigat és molt important que no hi hagi contradiccions, aportar tots els mitjans de prova dels que es disposin des del primer moment, donar noms de testimonis, etc. Per tant, és molt important comptar amb un bon assessorament des del principi.

 

És cert que també hi ha denúncies falses per violència de gènere?

Sí, lamentablement també existeixen. És una realitat constatada que moltes vegades s’utilitza la presentació de denúncies falses en matèria de violència de gènere a fi d’aconseguir alguns beneficis com ara:

– Instrumentalitzar un divorci conflictiu en què es discuteix la guarda i custòdia dels fills. És a dir, el pare vol aconseguir la compartida i se’l denuncia en matèria de violència de gènere per evitar que ho pugui aconseguir.

– O bé aconseguir ajudes de caire econòmic o regularització de la situació en matèria d’estrangeria.

 

Quines conseqüències pot implicar presentar una denúncia falsa?

Doncs dependrà de la gravetat del delicte que s’ha imputat falsament. Si s’ha imputat falsament un delicte lleu o menys greu, pot implicar una pena de multa, però si s’ha imputat un delicte greu, pot arribar a implicar presó.

A més, com a responsabilitat civil, també es podria reclamar una indemnització per danys i perjudicis perquè aquest tipus de denúncies impliquen un gran perjudici a tots els nivells, és a dir, personal, familiar, econòmic i social.