Lliuraments a compte

Entregues a compte

¡Recuperem els diners a compte en concepte d’un habitatge que mai li van lliurar!

Quan hi ha incompliment en el lliurament de l’habitatge per part del promotor, el comprador té dos drets: resoldre el contracte amb la devolució dels diners lliurats més els interessos o demanar una indemnització. Tot i que, per exigir la resolució de la compra de l’habitatge i devolució de les quantitats lliurades a la promotora, no n’hi ha prou amb qualsevol incompliment, sinó que ha de tractar-se d’un incompliment greu i essencial que frustri les nostres expectatives com a compradors.

A la pràctica això no és tan fàcil, ja que molts jutges de vegades emparen cert retard en el lliurament de l’habitatge i no consideren com a greu l’incompliment legal d’assegurar les quantitats lliurades a compte.

Així, cada cas és un món i cal estudiar-lo bé analitzant les circumstàncies concretes i valorant els punts per basar la reclamació.

La forma de plantejar les demandes, la forma d’argumentar i de presentar la jurisprudència, com es plantegen els fets i les conseqüències… condicionen molt la decisió judicial. Per això és determinant contractar bons advocats que tinguin experiència en aquest camp. L’estratègia jurídica que se segueixi també és crucial, i també és important conèixer quin és el criteri dels tribunals on es planteja el litigi.

A Prats Advocats només cobrem si vostè cobra.

 

Obligació d’avalar els lliuraments a compte per part del promotor

La llei 57/1968, de 27 de juliol sobre percepció de quantitats anticipades en la construcció i venda d’habitatges (en vigor fins l’1 de gener de 2016) obligava a les promotores a garantir la devolució de les quantitats lliurades a compte, pels compradors, amb una assegurança o aval bancari, i a que, aquests diners, quedessin dipositats en un compte especial que només es feia servir per a la construcció dels habitatges. D’aquesta manera, finalitzat el termini pactat, si no es fa el lliurament de l’habitatge al comprador, aquest pot resoldre el contracte i sol·licitar la devolució dels seus diners més el 6% anual d’interès.

Ara i des de l’1 de gener de 2016, aquesta obligació de garantir la devolució de quantitats ve regulada en la disposició addicional 1a de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació on el consumidor té dos anys, a comptar des de la manca de lliurament de l’habitatge en termini, per executar l’aval bancari i reclamar els seus diners.

 

Compra sense aval. La responsabilitat dels bancs.

Si la promotora no lliurava al comprador un aval bancari o assegurança algun que garantís la devolució dels diners a compte en cas de paralització de l’obra o de manca de lliurament en el termini establert en el contracte de compravenda el consumidor es trobava desemparat.

Davant d’aquesta situació, el Tribunal Suprem considera que el banc on es dipositaven les quantitats lliurades pel comprador és responsable solidari, juntament amb la promotora, de la devolució dels diners.

En definitiva, el Tribunal Suprem considera que si un banc accepta que un promotor obri un compte per a la construcció d’una promoció d’habitatges on es van ingressant les quantitats que li paguen els compradors, el banc té obligació de comprovar que, la promotora, té assegurança o aval per garantir la devolució dels diners. En cas contrari, el banc és responsable directe d’aquesta devolució davant el consumidor.

 

Resolució del contracte per incompliment del promotor

No es considera incompliment en el lliurament de l’habitatge per part del promotor el mer retard justificat d’unes setmanes. En aquest cas, només podríem reclamar, al promotor, una indemnització pels perjudicis que ens hagi ocasionat aquest retard.

No obstant això, si el retard ja no és d’unes setmanes, sinó de mesos, i a més es manca d’una justificació, els jutjats solen considerar que aquest retard és greu i és motiu per resoldre la compra.

Finalment, si en el contracte es va pactar específicament que la data de lliurament era una cosa fonamental per a la compra pel consumidor (perquè es mudava, es casava …) la manca de lliurament en aquest termini, encara que sigui per poc temps, sí que pot ser causa suficient per a la resolució.