Xavier Prats ens parla, al programa A Diari, d’assetjament escolar, “bullying”

17 de març de 2022

Xavier Prats, director del despatx d’advocats lleidatà Prats Advocats, torna als estudis de Lleida TV  per parlar amb Santi Roig, director del programa A Diari, sobre un tema d’especial preocupació per als pares i mares de nenes i nens en edats escolar: l’assetjament, les agressions, els casos de “bullying”. Sens dubte, tot un seguit de comportaments i situacions que es van repetint en molts centres educatius, malgrat els esforços i recursos emprats per evitar-ho. Xavier Prats ens parlarà sobre aquesta qüestió, definició del problema,  conseqüències legals, perills, com detectar situacions de risc, quines mesures es poden adoptar…

Malauradament,  a les darreres setmanes a Lleida ens trobem amb alguns exemples força esfareïdors, alguns d’ells amb greus conseqüències amb detonants, tan aparentment banals, com ocupar una cadira en una classe que va esdevenir el suposat origen d’una  agressió a un nen de 14 anys, que va acabar ingressat a la Vall d’Hebron amb lesions de gravetat.

En aquest sentit, ens hauríem de preguntar que està passant, que podem canviar per evitar aquestes situacions i, sobretot, quins consells podem donar als menors i a les famílies que estan patint una situació de violència que per desgràcia pot acabar en situacions extremes amb danys morals i físics irreversibles.

 

Què és l’assetjament escolar?

Quan parlem de “assetjament escolar” ens estem referint a situacions en què un o més alumnes persegueixen i intimiden un altre o una altra —víctima— a través d’insults, rumors, vexacions, aïllament social, malnoms, agressions físiques, amenaces i coaccions… podent desenvolupar-se en el decurs de mesos i fins i tot anys, sent les seves conseqüències certament devastadores, sobretot per a la víctima; però també per als menors i acompanyats que envolten a la víctima i, fins i tot,  per al mateix agressor o agressora.

Per referir-se a aquestes situacions d’assetjament, intimidació i victimització entre iguals, a la literatura especialitzada és freqüent trobar també el terme anglès “bullying”. Per tant, ens referim igual quan parlem d’assetjament escolar, maltractament entre iguals o “bullying”

Principals formes d’assetjament escolar?

El maltractament entre companys i companyes pot aparèixer de manera molt diversa. No només es manifesta a través de pallisses o agressions físiques, sovint es presenta com un conjunt de intimidacions de diferent índole que deixen l’agredit/da sense resposta. Aquestes són algunes d’aquestes conductes intimidatòries

  • Maltractament verbal

Són insults, malnoms, parlar malament d’algú o difamar, sembrar rumors o rumors.

  • Intimidació psicològica 

Es tracta d’amenaces per provocar por, aconseguir algun objecte o diners i també per obligar fer coses contra la seva voluntat, xantatge i burles públiques, pintades al·lusives, notes, cartes, missatges a mòbils i correus electrònics amenaçadors.

  • Maltractament físic

Directe: Pallisses, lesions amb diferents objectes, agressions en forma de puntades de peu, “clatellades”.

Indirecte: Robatori i destrossa de material escolar, roba i altres objectes personals.

  • Aïllament social

Ignorar i no dirigir la paraula, impedir la participació amb la resta del grup, coaccionar amics i amigues de la víctima perquè no hi interactuïn. Rebuig a asseure’s al seu costat a l’aula.

 

Llocs habituals on es produeixen els assetjaments?

Si és al mateix centre escolar: Passadissos (canvi de classes), banys, vestuaris, entrades i sortides, menjador, transport escolar i en llocs apartats del pati d’esbarjo.

Si és fora del centre: Als voltants del propi centre escolar i de camí a casa de l’assetjat.

 

Quines conseqüències té l’assetjament per als seus implicats?

  • Per al maltractat/maltractada
    • Se sent sol/a, infeliç, atemorit/ada, perd autoestima i la confiança en si mateix o en si mateixa i els altres.
    • Pot patir problemes de salut somàtica i emocional en graus variables: en alguns casos ansietat i/o depressió…
    • Fòbia a anar al centre escolar
    • Reaccions agressives i intents de suïcidi.
    • El fet suposa una pèrdua de llibertat i drets de l’alumne/a que en limita el desenvolupament personal.
  • Per al maltractdor/maltractadora
    • La seva actitud i la seva conducta són l’avantsala de futurs fets delictius. Les amenaces i les agressions físiques de fet ja ho són i poden ser denunciables.
    • Instaura una creença en si mateix o en si mateixa i en el seu entorn que es pot assolir poder i lideratge mitjançant la violència, la prepotència i la submissió d’altres.
    • És probable que qui ha estat agressor/a, a la seva infància/joventut perpetuï conductes agressives i violentes en les relacions adultes.
  • Per a la comunitat escolar
    • Els espectadors o espectadores acabaran valorant l’agressivitat i la violència com a forma d’èxit social.
    • Els espectadors o espectadores pateixen un procés de dessensibilització davant dels continuats episodis de patiment que estan contemplant.
    • Tot l’entorn social pateix una sensació d’indefensió i incapacitat de reacció similar a la de la víctima

Què poden fer les famílies i el seu entorn davant d’una situació d’assetjament escolar?

  • Posar en coneixement de la tutora, cap d’estudis i direcció del centre escolar
  • Anar a fer una denuncia a Inspecció d’Ensenyament.
  • Si l’autor es major de 14 anys fer denuncia als Mossos d’Esquadra o fiscalia de Menors.

Tenim dret a sol·licitar un canvi d’aula i sinó donen resposta a les reclamacions, el centre escolar davant d’alguna agressió física d’algun menor pot ser responsable directe de les seves conseqüències.

 

Prats Advocats, als moments més complicats, sempre al vostre costat. Advocades i advocats de confiança.

, , , , , , , , , , ,