Malauradament, els robatoris d’aplicatius mòbils, en vehicles, al nostres habitatges són una desgraciada constant de la qual, gairebé ningú s’escapa. Malgrat aquesta realitat, podem ser proactius i aplicar certes mesures de prevenció i seguretat que ens ajudaran a dificultar l’acció dels lladres o, en el cas de ser víctimes d’un furt o un robatori actuar de la manera més correcta i eficaç per a la defensa dels nostres interessos.
En aquesta nova intervenció de Xavier Prats, director del despatx d’advocats/es Prats Advocats, al programa ADIARI, de Lleida TV, ens facilita tot un seguit de consells pràctics i recomanacions encaminades a dificultar l’acció dels “amics de l’aliè” i sobre com procedir si hem estat víctimes d’alguna sostracció ja sigui amb violència, força, intimidació o sense.
Video amb els consells i recomanacions de Xavier Prats al programa ADIARI de Lleida TV
Prevenir, primera línia de defensa per evitar robatoris
Malgrat l’obvietat, la prevenció és l’eina més efectiva per evitar ser víctima d’un robatori. Generalment, l’excés de confiança, el propi estres del nostre dia a dia, els petits descuits, etc… són el caldo de cultiu preferit per als amics de l’aliè. En aquest sentit, sempre hem de tenir especial cura alhora de tenir els nostres objectes personals controlats, especialment en ambients on ens sentim “còmodes”, relaxats, per exemple la terrassa d’un bar, o en zones amb molta acumulació de persones. Els lladres mai descansen i ens estan observant en tot moment per trobar la millor oportunitat per sostraure els nostres objectes, especialment el telèfons mòbils, que tenen una fàcil sortida al mercat. Sempre hem de tenir cura i controlar els nostres objectes de valor i no deixar-los fora del nostre control en cap moment.
Per evitar sostraccions a l’interior de vehicles no deixem res a la vista dels possibles lladres. També dificultarà l’acció dels malefactors aparcar el nostre cotxe en zones transitades, amb bona il·luminació, evitar zones “calentes”, pel que fa al volum habitual de robatoris, instal·lar sistemes d’alarma i càmeres de control.
Pel que fa als nostres domicilis, a més a més de reforçar les mesures de seguretat mitjançant la instal·lació de panys de seguretat, sistemes d’alarma i videovigilància, cal ser molt prudent a l’hora de deixar buit el pis durant alguns dies. Els lladres estudien a les seves víctimes i aprofiten els períodes vacacionals, caps de setmana…, per actuar. En aquest sentit, és molt important no divulgar públicament la nostra absència del domicili. Per exemple, en moltes ocasions, per la relaxació de gaudir de les nostres vacances publiquem molta informació a les xarxes socials, que esdevenen una gran font d’informació per als lladres. Per altra banda, si marxem de casa sempre es recomanable no tancar totes les persianes, instal·lar algun sistema d’activació i tancament de llums; si és possible, és recomanable avisar a alguna persona de confiança per que vigili el nostre immoble, buidi la bústia de correspondència, etc.
Com actuar si hem estat víctimes d’un robatori
Si malauradament hem estat víctimes d’un robatori és molt important recollir el màxim d’informació possible sobre els fets: fotografies, declaracions de testimonis, a més de relacionar correctament tots els bens sostrets, quantia econòmica, factures, descripció tècnica… Amb tota la informació disponible procedirem a presentar denúncia dels fets davant dels Mossos d’Esquadra (si es dessitja, compten amb un servei de cita prèvia per evitar esperes innecessàries) o la Guàrdia Urbana, aquest és un pas essencial. Si no denunciem els fets serà com si ho haguessin ocorregut i la policia no actuarà en conseqüència.
Malauradament, la manca de denúncies davant dels cossos de seguretat d’aquests furts o robatoris minva l’efectivitat de l’acció policial i, en conseqüència, la detenció i posterior càstig dels lladres.
Denúncies falses, un problema en potència per al denunciant
La major part de les companyies asseguradores sols cobreixen els robatoris (on entra en acció l´ús de la força per part del lladre) i no així els furts o les pèrdues dels objectes. Aquesta manca de cobertura per als furt, pèrdues és l’origen de la presentació de moltes denúncies falses, on l’afectat s’inventa un robatori amb força, amb l’objectiu d’obtenir per part de l’assegurado el rescabalament del valor de l’objecte sostret. Aquesta falsa denúncia pot situar al denunciant en una situació legal complicada si es comprova que l’acció no ha ocorregut com ha estat denunciada -circumstància que la policia acostuma a esbrinar en la majoria dels casos- i que és constitutiva de delicte.
Què conseqüències i implicacions pot comportar presentar una denúncia falsa?
El Codi Penal recull en els articles 456 i 457 les penes relatives a “l’acusació de denúncies falses i de la simulació de delictes”. En el cas, per exemple de presentar una denúncia falsa pel robatori d’un mòbil entraria en joc l’article 457, en què la pena seria d’una multa de 6 a 12 mesos. Una sanció econòmica que decidirà el jutge i que va de 3 a 10 euros a el dia, generalment la franja de la sanció acostuma a ser de 3 a 6 €. Així que, en el cas d’una possible multa de sis mesos per 6 € al dia hauria de pagar vora 540 €, poca broma.
Per altra banda, caldrà tenir en compte que el tipus de procediment dependrà de la quantia del bé sostret; podent enfrontar-nos a un judici per delictes lleus o davant d’un delicte.
En el cas de denúncies falses on el valor de l’objecte sostret no superi els 400 euros es consideraria un delicte lleu, de manera que es celebraria un judici per un delicte lleu; un procediment relativament senzill; però que en cas de condemna comporta antecedents penals.
En el cas de que, per exemple, el telèfon robat superi els 400 € ens trobarem davant d’un delicte on el jutge obrirà les corresponents diligències prèvies d’investigació i, si segueix havent-hi indicis acusatoris, s’iniciarà un procediment abreujat que comportaria no només la pena, sinó costes judicials i tindria antecedents penals. A més, si, per exemple, la companyia asseguradora es presenta com acusació particular, aquesta podria demanar una compensació per danys i perjudicis.
Diferències entre furt i robatori
De manera genèrica, acostumen a definir com a robatori qualsevol sostracció d’un objecte. Per al nostre dia a dia aquesta definició és vàlida, però a efectes legals i de compensació per part de les companyies asseguradores de l’objecte sostret la cosa canvia molt.
La principal diferència entre el furt i el robatori és bastant senzilla. Parlarem d’un furt quan aquest s’ha produït sense emprar la força, violència o intimidació (sostraccions per negligència, no pagar en una botiga, entrar en un vehicle, en un pis sense forçar portes i/o finestres i sostreure objectes…).
Parlem d’un robatori en el cas de que el lladre utilitzi la força (el forçament o trencament de portes, finestres o qualsevol altre mitjà d’accés), violència (física contra les persones) o intimidació (verbal o gestual, apuntar amb un arma, etc.)
El Codi Penal tindrà un tipus de tractament en funció de que l’acció sigui un furt o un robatori. En el cas de furts es castigaran amb penes de presó de 6 a 18 mesos si el valor del que s’ha sostret supera els 400 euros; per sota d’aquesta quantia estaríem davant d’un delicte lleu de furt i la pena prevista seria de multa d’1 a 3 mesos. El codi penal contempla penes d’1 a 3 anys si es donen certs supòsits recollits a l’article 235 del CP
Pel que fa als robatoris l’article 237 CP, tipifica tres tipus de delictes de robatori: amb violència, amb intimidació o amb força.
Els robatoris amb força consisteixen en violentar o emprar «força» sobre les coses per accedir al lloc on estan custodiades i sostreure (un vehicle, una casa, un magatzem…) Aquests delictes es castiguen amb penes d’1 a 3 anys de presó (art. 240.1 CP), si bé pot ascendir a 2 a 5 si concorre algun dels supòsits de l’art. 235 (art. 240.2 CP) o si es comet a l’interior d’una casa habitada (art. 241 CP).
Els robatoris amb violència o intimidació són aquells que es cometen a l’emprar violència o intimidació sobre les persones per apoderar-se d’un bé. El castic previst per aquest tipus de delictes generalment es situa en penes de 2 a 5 anys (art. 242.1 CP). Si la violència o intimidació es produeix en casa habitada la pena seria superior.