Entrevista de Gerard Martínez -7Accents- a Xavier Prats

Prats Advocats va néixer a l’any 2010 a partir de l’evolució de la marca Neus Prats amb la idea de fer un despatx proper a la gent, de confiança, on tothom se senti com a casa. Abans de començar, li portem un tassa de cafè. I a mitja entrevista, un got d’aigua. Nosaltres també hem procurat que el Xavier Prats se sentís com a casa…

« Els advocats hem de ser els companys de viatge ideals per a emprenedors i empresaris »

Gerard Martínez. Que els clients se sentin com a casa és un mer eslògan o un objectiu real?

Xavier Prats. Els clients de Prats Advocats acaben sent tots amics meus. Hem de tractar la gent com si volguéssim ser els seus amics, no els seus advocats. Valorem molt l’honradesa, no volem enganyar ningú, per això diem les coses molt clares, tal com són. Els advocats ens hem de convertir en els companys de viatge ideals. No som una despesa, sinó un actiu per als emprenedors i els empresaris, per exemple. Perquè intentem evitar els problemes en lloc de solventar-los després.

G. M. T’ha afectat negativament la teva joventut a nivell professional?

X. P. Recordo anar als jutjats quan estava de pràctiques vestit normal i fer-me passar pel detector de metalls. Des d’aleshores hi vaig ben vestit, perquè durant molts anys he hagut de demostrar que la meva edat no afectava la meva ment. Al començament, quan em veien, els clients deien que volien parlar amb la senyora Prats, la meva mare però a base de generar una marca ho hem acabat superant.

G. M. Pertanyeu a la mateixa “escola” la teva mare i tu? X. P. Tot el que tinc ho dec a la meva mare, la millor ambaixadora de la marca. Pel que fa a la gestió de les emocions i dels propis clients, per exemple, ella m’ha explicat tot el que sé. Es pot dir que he plagiat a la meva mare… (riu)

G. M. Abans parlaves d’ajudar els emprenedors i els empresaris. Són els més “necessitats”?

X. P. Muntar una empresa requereix suport. És important poder parlar amb algú, l’empresari que comença vol parlar amb algú que et digui que vas bé. Pensa que l’empresari que comença està molt sol.

« Venem el que volem nosaltres en comptes del que la gent vol comprar »

G. M. Sou conscients que als advocats, massa vegades, us veiem com un mal necessari? Com anar al dentista…

X. P. El problema és que fins ara hem intentat vendre el que volíem nosaltres en comptes del que la gent volia comprar. Nosaltres, en canvi, hem seguit el camí a la inversa.

G. M. Per què us heu especialitzat en la problemàtica de les clàusules sòl? « L’especialització la marca el client, no l’advocat »

X. P. Aquí, a Lleida, l’especialització la marca el client, no l’advocat. Són les necessitats dels clients les que t’obliguen a especialitzar-te. I perquè som molts els que ens vam equivocar, com jo mateix. Quan comprem un cotxe ho analitzem tot fins a l’últim detall, el mateix quan adquirim un mòbil, però quan es tracta d’un pis només ens interessa quant paguem de quota al mes. Un dels moments més importants de les nostres vides i hi anem sols, despullats, amb un banc que ens pensàvem que era amic nostre però que només volia treure el màxim rendiment per a ell.

G. M. Això és una lluita cos a cos amb els bancs. Aquesta batalla es pot guanyar?

X. P. Hi lluitem a diari. I sí, es pot guanyar. De fet, nosaltres hem guanyat sempre fins ara.

G. M. I heu interposat moltes demandes?

X. P. Unes 200, que per Lleida són moltes.

G. M. Això per què passava? De qui era culpa?

X. P. El banc no informava, només explicava quant s’havia de pagar de quota, res més.

G. M. Són legals les clàusules sòl?

X. P. Sí, no és legal no informar-ne adequadament. Si aquesta clàusula està firmada i explicada via contracte, per exemple, davant de notari, aleshores és perfectament legal. Però això no ho feia ningú.

G. M. I què ha canviat aquest mes de desembre?

X. P. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha sentenciat que els bancs espanyols han de retornar tots els diners cobrats a través de les clàusules sòl en considerar incompatible retornar només els imports percebuts fins al maig de 2013, moment en què els tribunals espanyols les van anul·lar.

G. M. Això en què afecta?

X. P. Que ara ja es poden reclamar tots els diners que es deuen. Pensa que el Suprem va fixar-ne la nul·litat el 9 de maig de 2013 i no el 2009, quan les entitats van començar a aplicar-les, per protegir la banca de l’impacte de les devolucions tot just uns mesos després del rescat financer europeu. Es calcula que els bancs hauran de retornar entre 3.000 i 5.000 milions.

« Que la quota no baixi mai és signe inequívoc de clàusula sòl »

G. M. I la pregunta del milió: com puc saber si el banc m’aplica una clàusula sol?

X. P. El primer indicador és que la quota de la hipoteca no baixi mai. El segon, enviar-nos la hipoteca a nosaltres. (riu) Ens pots trucar, enviar-nos un correu electronic o venir al despatx. Mirarem si tens clàusules sòl o abusives gratuïtament, sense cap cost.