El Tribunal Suprem, en sentència nombre 1505/2018, de 16 d’octubre, ha establert que és el banc i no el client qui ha de pagar l’impost de les hipoteques. D’aquesta manera el TS modifica la seva jurisprudència anterior -del passat mes de febrer- i estableix que qui ha d’abonar l’impost sobre actes jurídics documentats en les escriptures davant notari de les hipoteques és l’entitat que presta els diners, no el client com fins ara.
El Tribunal Suprem ha dictaminat que qui ha d’abonar l’impost sobre actes jurídics documentats en les escriptures públiques de préstec amb garantia hipotecària és l’entitat prestadora, no qui rep el préstec. En una sentència de 16 d’octubre, de la qual ha estat ponent el magistrat Jesús Cudero, la Sala Tercera del Tribunal Suprem (Secció Segona) modifica la seva jurisprudència anterior i, interpretant el text refós de la llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i el seu reglament, conclou que no és el prestatari el subjecte passiu d’aquest últim impost en les escriptures notarials de préstec amb garantia hipotecària (com aquella jurisprudència sostenia) sinó l’entitat que presta la suma corresponent.
Té en compte, per a això, que el negoci inscriptible és la hipoteca i que l’únic interessat en l’elevació a escriptura pública i la ulterior inscripció d’aquells negocis és el prestador, que només mitjançant aquesta inscripció pot exercir l’acció executiva i privilegiada que deriva la hipoteca.
La sentència anul·la un article del reglament de l’impost (que establia que el prestatari és el subjecte passiu de l’impost) per ser contrari a la llei. En concret, es tracta de l’article 68.2 de l’esmentat reglament, aprovat per Reial Decret 828/1995, de 25 de maig.
La decisió compta amb un vot particular discrepant, emès pel magistrat Dimitry Berberoff, que postula el manteniment de la jurisprudència anterior, i un altre concurrent, del magistrat Nicolás Maurandi, que considera que la sentència va haver incidir en l’existència de dos impostos en el de actes jurídics documentats i en el principi de capacitat econòmica que preveu l’article 31 de la Constitució.
La sentència no diu res específicament sobre la retroactivitat d’aquesta decisió. No obstant això, en primera instància els bancs hauran de fer-se càrrec d’aquest impost en les hipoteques que es signin a partir d’ara. Per a les anteriors, es dóna per fet que el client podrà reclamar els impostos pagats en els últims quatre anys (el termini de prescripció dels pagaments d’impostos), però encara no està clar si la reclamació haurà de fer-se davant l’Agència Tributària o davant els bancs. La sentència s’ha notificat a primera hora d’aquest dijous.
L’Impost d’Actes Juridicos Documentats grava determinats documents notarials o mercantils, entre ells les escriptures del préstec hipotecari. La quota és un percentatge de l’import del préstec, i es gestiona per les comunitats autònomes. La majoria té bonificacions especials per a alguns col·lectius (discapacitats, per exemple). Però sense tenir en compte les excepcions, vol dir que, per exemple, per a una hipoteca mitjana concedida a Espanya, de 120.000 euros, els diners abonats per aquest impost oscil·laria entre els 600 euros i els 1.800 euros. Però això dependrà, òbviament, de la comunitat i de l’import de la hipoteca: com més préstec, més ha de pagar-se per aquest impost.
Diferents associacions en defensa dels drets dels consumidors, com ASUFIN o FACUA han emès comunicats de suport a la sentència. Han exigit que el Consell General del Poder Judicial i les comunitats autònomes dotin de mitjans als jutjats expecializados davant l’allau de demandes que s’espera, ja que estimen que si els vuit milions de titulars d’hipoteques reclamessin la devolució de l’impost d’actes jurídics documentats, els litigis podria arriba als 24.000 milions, ja que consideren que l’import mitjà per hipoteca és de 3.000 euros.
STS, Sala de lo Contencioso-Administrativo, Sección 2ª, 16-10-2018
#ReclamaImpostActesJurídicsDocumentats #DespesesHipoteques #DretBancariLleida #PratsAdvocats #TribunalSuprem